la màgia de la televisió

Crec que hi ha pocs llocs on passin tantes coses i corrin tant els nervis com en una regie. M'hipnotitza l'energia que hi ha entre les quatre parets de realització i ser-hi em recorda perquè m'apassiona tant la tele. Engegar un programa és lent, estrany, intens, il·lusionant i intrigant a l'hora. De dia ric i esbufego davant una pantalla d'ordinador amb personetes que des de fa uns dies són la meva nova vida. De nit somio caretes, sintonies i convidats. I ara ja només queden quatre dies perquè el plató faci màgia i ho embolcalli tot de llum i color. Esperem estar al seu nivell. Demà, més.-

La tontería del adiós

Debe existir un lugar de despedidas perfectas, de sonrisas sin punto y coma y de traducción de miradas. Debe haberlo. Supongo que en un mundo sin reloj, ni el pip pip del teléfono. Supongo también que algun dia aprenderé a saludar con más impetu y a despedirme sin importancia. -