Punt i a part

Poques vegades he tancat una porta. Fins avui. Des d'ara em reservo la imaginació pels guions que tinc a mitges i les nits sense poder dormir. Com la d'avui. Amb el cervell a mil revolucions i la caputxa posada. La nit està encesa al carrer i el meu cos a mig gas. M'abandono a la música com si fos en un concert privat, amb un somriure i les cames creuades. Des d'avui hi ha una nota menys a la meva llista de coses interminables. I una mes a la meva vida real. Els amics són l'únic que perdura. I amb això no s'hi juga. Crec que demà repartiré somriures.-