jueves, 29 de octubre de 2009

Cazar sin ganas te vuelve herbíboro

El Barça cara B siempre me deja un sabor raro, como de 'pse', de 'bueno', de 'ah, era eso'. Hasta que ganamos la Copa, claro, y nadie se acordaba de esos partidos aburridos y sin gracia dónde ganábamos sin más. Pues la misma sensación me dan hoy las conversacions insulsas, que antaño eran morbosas o emocionantes por lo que no se decía. Esa palabrería sin ir a ninguna parte pero yendo muy lejos. Ese cruce de miradas o esa espera de bobos. Hoy nada vale nada. Solo que se tiene, se palpa, se siente. Ir por ir es tontería, y más cuándo ya lo tienes todo sin salir de casa.-

jueves, 22 de octubre de 2009

martes, 20 de octubre de 2009

Futuro cierto

Llevo un pañuelo de cuadros dentro de casa y el pelo recogido. Nada es como antes, pero huele a algo conocido. He deborado 'Lo mejor de la vida' de Rona Jaffe en un par de días y aún estoy andando por Manhattan. Muy lejos, en otra gran ciudad las mentes han desconectado el modo aleatorio y van funcionando en bucle. Sé que tu esperas un reencuentro mientras él nada entre acordes de solos. Ella persigue sueños cerca de un escenario y él se pierde entre las agujas del reloj mientras manda mails, mensajes y señales de humo a sus quieridos odiados amigos. El tiempo vuela y el armario está recién llenado de lana, mangas largas, leotardos y sombreros. No sé si le pasa a todo el mundo, pero a mi, guardar la ropa de verano me altera. Como si con cada camiseta, vestido y pantalón corto se fueran momentos, personas y escalofrios. Como si ya tocara olvidarlos como toca cambiar de atuendo. En fin...'no hay más leña que la que arde' canta The New Raemon y yo pienso en rascacielos de Barcelona, en errores, en patrañas i en qué más da. Un mail me hace reir con tópicos que siempre funcionan y creo que mañana será otro día.

"Aquí me encontrarás. Valiente."-

domingo, 11 de octubre de 2009

Adéu, avi


Simplement, gràcies. El recolzament, les paraules d'ànims, el record i els vostres elogis ens i l'han fet feliç. Gràcies de tot cor. No l'oblidarem.-

Preciós article a 'El Periódico'
Més al 'Mundo Deportivo'

jueves, 8 de octubre de 2009

El cau del Pescador.

Simplement m'encanta.-

Postals d'anada i tornada

A Barcelona fa calor. No sé allà. Probablement només notis una temperatura estable, ni freda ni calenta i no bufi el vent. Qui sap on ets i si hi ets encara. Només sabem que hi eres i hi seguiràs sent per sempre. Molts et van veure recórrer el món, capturant mil·lèssimes de segon, obtenint resultats, buscant instants. Altres van sospirar, somriure, plorar o alucinar amb les teves imatges. Alguns, qui sap, van passar de pàgina i van oblidar el teu nom. Per tots i els que mai t'han arribat a conèixer, estem aquí. Creixerem amb el teu nom a les espatlles i amb la teva veu direm sí i quan toqui, no. Ens sorprendrem fent els teus gestos, o mirant com tu ho fas, o ho feies. I tornaràs. Ho penso quan encara no has marxat, però ja has canviat d'esfera. Quan tots estem a la línia de sortida a punt de córrer quan facis el tret. Quan la vida continua girant i tu no et mous. Pero sabem que la vida et crida i que vols seguir viatjant amb la primera vespa homologada a la plaça roja de Moscou. Fins allà et seguirem.-