dies en sèpia

És massa d'hora per tenir les idees ordenades, però els somnis sempre em fan pensar. És com si em passés els dies remant endavant, seguint el curs del riu i de les coses i de sobte, zas, nedo en direcció contrària fins el punt determinat des del qual sortia. I allà, per bé o per mal, m'hi estic estona, tot i la diferència horària, tot i el gran abisme de la realitat. Tot per un somni, que em trastoca des del moment en què obro els ulls fins que torno a adormir-me. Són 24 hores lleugerament emboirades, tenyides d'un sèpia moderat i amb sons, olors i mirades transoceàniques. Són les 10 i toca tornar a remar de nou.-

Sant Julià-Barcelona

A la muntanya tot sembla màgic. Potser perquè sóc de ciutat, perquè em moc millor entre gratacels que entre pins, però quan sóc allà dalt, sento com si tot tingués un tel d'irrealitat, d'univers paralel, de realitat artíficial. He dormit poc i sentit molt, parlat pels descosits i descobert com mai. Una conversa mentre es fa de dia i un sopar familiar aparentment normal poden obrir escletxes i deixar que passi la llum. Uns 1000 metres i una mica d'aire pur relaxen la gent i són capaços d'estovar algú, de relaxar-lo fins que arriba a ser ell mateix. El problema és que quan baixes al nivell del mar, tot torna on era. Silencis, ritme frenètic, avid, pensaments, llunyania...

...sempre ens quedarà París.-

Frame to frame

La vida a temps real és una bogèria. Perceptivament, vull dir. No tens temps de fixar-te en els detalls, en els pensaments implícits i inconscients que ja has canviat d'espai, de dia i de gent. Per això, ahir, no sé perquè vaig fer un 'matchframe' fins el punt exacte d'inici del que ara és un record. I aleshores, poc a poc, amb paciència, vaig anar passant les imatges frame a frame, a càmera lenta. I sorpresa, vaig veure la llum. Era com aquelles películes on per descobrir l'assassí han de passar un video a menys velocitat fins reconeixer una cara reflectida al mirall o una ombra delatadora. Doncs així mateix va ser com ho vaig entendre tot. Entendre que les coses no neixen d'un sol dia, que abans que en fossis conscient, t'havien brillat els ulls i cremat el desig. Que aquella nit d'estiu no era res més que la conseqüència lògica d'anys de sensacions compartides en el més fons del cos. Tot passa per alguna raó i ara ja he trobat la meva. -