Start loving her glasses

Veig que la gent no ha fet massa sang en què Anni B Sweet és gairebé idèntica a Russian Red. Si, no queda ningú que no les hagi comparat, però no hi veig acusacions de plagi ni crítiques per un sobreensucrament. He de dir que vaig caure als peus de Russian Red quan la vaig sentir, que durant setmanes les seves cançons treien fum a l'ipod. Però avui me n'he adonat que fa mil que he deixat d'escoltar-la. Potser per menys atacs de nostàlgia, de tonteria o perquè m'he tornat més rocker. Qui sap.

Avui, en canvi, he redescobert Anni B Sweet. Seran iguals, però la malaguenya té potser un punt més happy, més pop i menys folk. Lourdes és preciosa i aquesta té el seu què. Qui va començar a cantar el mateix abans?Una o l'altra?Potser Anni ha publicat més tard, però això no assegura res. Ella es treu de sobre les comparacions així:

"De hecho, no tiene ‘I Love Your Glasses‘ ni pirateado: “No me importaría, porque me parece bueno lo que hace, pero no me ha llamado tanto la atención como para ir a una tienda y comprármelo o bajármelo”" Jenesaispop.com

Curiós. I més tenint en compte que a l''Start restart undo', hi ha participat Brian Hunt, el productor de 'I love your glasses', de Russian Red. Conclusió: M'agrada, però ja no té l'efecte seductor d'amor a primera oida que va tenir la madrilenya. Even so...enjoy it.-

En casa tengo alcohol

Hoy me ha vuelto a dar por Sidonie. Nunca he sido demasiado fan, pero este es un discazo, al menos para mí. Y no, no tiene nada que ver que el bajista sea casi vecino. 'Sin querer', el hit. Pero de momento, nos tenemos que contentar con este video de la increible lyona.-

Austerades

Athletic de Madrid-Barça, Espanyol-Getafe, Federer-Verdasco, Nadal-Soderling, Barça-Inter, Federer-Murray...immersa entre pilotes, àrbitres, xarxes, sets que s'escapen i el millor futbol. I entre matx i matx, una recomanació: 'Invisibles' de Paul Auster. 'Elpais.com' en va publicar un avanç i com era d'esperar, no decepciona. Reconec que en sóc molt fan i que tinc tendència a adorar tot el que publica, però hi ha llibres i llibres.

Deixo a la cua indubtablement 'Un hombre en la oscuridad', l'últim publicat (que em decepcionar força), just per darrera de 'La música del azar', no em va agradar, massa llarg el captiveri. Però aquest només amb les primeres 23 pàgines ja apunta maneres. És directe, realista i detallista, especialment en matèria de percepcions, no de descripcions. S'emmarca en una Nova York del passat, en un ambient universitari de reflexions, principis, festes i somnis de futur. Un poeta, com sempre el seu mirall, coneix una parella que el sedueix fins qui sap què. Sensualitat, filosofia, viatges i francès en una nova entrega de l'univers Auster. Hi ha qui ja l'ha etiquetat com el seu millor llibre, sens dubte podria ser-ho.

De moment, però, em quedo amb 'El llibre de les il·lusions', on et submergeixes terriblement en les pel·lícules d'Hector Mann; amb 'La trilogia de Nova York', pels amants de la ciutat, de les ironies, del surrealisme; 'Brookling Follies', un clàssic ; i 'Viatges per l'Scriptorium', la mescla eterna d'allò real i allò imaginat. I ara, mentre penso en que queden 5 dies perquè pugui comprar 'Invisibles', descobreixo que fa mesos vaig quedar-me'La noche del oráculo' i que encara no l'he llegit. "Había estado mucho tiempo enfermo...

Desfangant

Tinc uns amics que de tan en tan em diuen que van a 'fangar'. Pels no entesos, 'Fangar' és un concepte que implica vestir-te amb la roba més antiga i tirada que tinguis, pujar-te a un quad i donar gas pel mig del bosc saltant dins de bassals fins que et poses perdut de fang. D'aquí el nom. El tema està en què després es dutxen a gust i queden nets i rebentats. A la vida real, després de fangar, una dutxa pot no servir de res o fins i tot ser contraproduent. Quan hi tires aigua, hi ha coses que es veuen massa clares i altres que se'n van pel forat del terra. La sort és que amb una roba neta i perfum tornes a sentir-te a gust i amb tranquil·litat. I així estem. Amb decisions que no fan soroll però valen or.-

We're great tightrope walkers

Una mala noche sin dormir le trastoca a uno los recuerdos. O almenos a mí, que olvido en segundos y recuerdo durante meses. Lo que no ha borrado el insomnio es la capacidad de leer miradas. De entender un par de ojos (uno solo en realidad) en cuestión de frames. De entender que una mirada puede contener un arco iris de emoción, de sensación, de ganas. Y de contener el caballo desbocado que todos llevamos dentro y soltarlo por la boca de forma más o menos ordenada. A veces pienso poco y otras cuezo costillas hasta que se queman o me canso yo. Psicosomático es una palabra que siempre me ha parecido rara, excesiva, pero cierta. Hoy me duele algo por dentro o a lo mejor es simplemente un tambaleo, un mareo, un qué se yo. Quién no sabe mirar atrás, tarda en volver a empezar. Una mala noche sin dormir, nada más. Mañana, o el domingo, o el lunes,o dentro de quince días, mi televisión interna volverá a verse en color y Tony Soprano dejará de adiestrarme para que mate a traidores sin cara en sueños. Equilibrio, eso es todo. Y ahí vamos.-

Bru

Érase una vez una ciudad bañada por la luz y decorada como el cuento de Hansel y Gretel. Dónde ni la masa de turistas rompia su encanto y el chocolate se multiplicaba delante, detrás, a la izquierda y a la derecha de los canales. A Allí me fui.-

Whenter?

Que vuelva el calor de verdad. Y que la música no pare.-

¿Elbissop

Reconec que era una optimista crònica (considerant-me realista, és clar). Em declaro culpable dels "pots aconseguir el que et proposis", "arribaràs lluny" i "el món és dels valents".Què estúpid em sembla ara...No hi ha futur o el futur és de ben pocs, de rosses amb escot, de calbs amb la cartera plena o de trepadors professionals. La comissió europea diu que l'economia no començarà a créixer fins el 2011. El que no diu és que decreixeran de forma inversament proporcional la nostra confiança i les nostres il·lusions. Des d'aquí clamo en contra dels "no ens podem queixar", "encara estem prou bé" i reivindico el voler anar a més, a millor. Si podem i ens deixen, que en els temps que corren és gairebé missió impossible.-