Lluny

Odio els llibres tristos. I més encara els que no ho són durant 400 pàgines i al final algú es mor. Em sento estafada. Potser perquè necessito bocins de felicitat diaris o perquè tinc un resort de baixada molt ràpid. Havia oblidat la sensació de llunyania, de manca de sentit, de buit total. Potser les coses canvien. Potser canvio jo. Potser el temps poc a poc, anirà corrent més ràpid. -