Enjoy the silence

Hi ha silencis reparadors,balsàmics que t'ho posen tot més fàcil. A vegades cal callar per sentir el so ambient, escoltar les rialles de la gent i l'eco del passat. No dir res per parar de pensar. Callar i buidar, oblidar, tornar, sobreviure.-

Mudances generacionals

Només entrar a casa teva ja m'ha vingut com una onada la teva olor, la vostra suposo. Després, els records, les imatges, els trofeus per tantes i tantes fotografies... Hi havia una escalfor sorprenent, després de mesos sense calefacció ni presència humana i allà, entre aquells mobles morts i la pols, estaves tu. Com un alè, amb un mig somriure supervisant els nostres moviments, controlant que tot ho feiem bé. El laboratori buit m'ha gelat el cor. Tantes caixes metàliques amb negatius i l'estela d'aquella olor a àcid, a revelat...Poc a poc, anem buidant el rastre d'una vida. Ja no penjen d'un fil els centenars d'acreditacions ni estan desordenades les instantanies del tour, el giro o la vuelta. En un racó, però queden oblidades les plaques que portaves a la moto en cada etapa. Ara, decoren un petit racó de casa meva, on el teu tocadiscos em recorda el que vas ser i el que he de ser. Ara, amb quatre objectes eterns toco una mica més de peus a terra i t'imagino, calmat, feliç, dominant i generós. Vas ser el primer d'una saga que lluita per sobreviure en un món d'accions, esdeveniments, curses, notícies, factures i programacions. El primer i l'únic que va saber crear-se el seu destí, a força d'il·lusió, ganes, valentia i imaginació. Cada cop que les coses em ballen, penso en tu. Que ho vas poder tot, amb gairebé res i que allà on siguis ens empenys a seguir. Ara, també, des d'un petit espai de casa meva.-

MacintOff

Odio el (1) a la Bandeja d'entrada quan no porta res, quan són ofertes, temptacions que no em provoquen ni fred ni calor, crits de compra o tonteries qualsevols. Odio aquest (1) perquè s'emporta la il·lusió, l'esperança amb tan sols un click. Internet ho ha tranformat tot escombrant el temps, l'espai i la lògica. Ara ningú espera, sinó desespera quan no rep una resposta immediata, quan les senyals de fum no són del color que esperava cinc segons abans. Amb internet ja no hi ha món, sinó ones i hem començat a acostumar-nos a no tenir res lluny. Hem deixat d'entendre que les coses tenen un temps, que hi ha pauses, silencis, obligats o desitjats i que les coses no van a la mateixa velocitat de la llum. Un (2) a Twitter m'indica que m'estic perdent alguna cosa i la Safata d'entrada continua sense novetats. El cor em batega massa ràpid i les neurones patinen al cervell. Cal apagar-ho tot, respirar, viure i parlar. Silenciar els missatges amb un botó i apagar l'ànsia amb temps, paciència i realitat. La vida corre per les venes i no pels cables del meu Mac. S'haurà d'intentar.-

Relax

La tranquil•litat arriba en paraules senzilles,un somriure i ganes de seguir. Les hores passen cada cop més ràpid i no hi ha temps ja per fer volar mocadors al port de Barcelona. La vida, la paciència i el desig ho acaben de resituar tot mentre el fred comença a calar-me els ossos. Somric lleugera com mai, feliç, tranquil•la,segura i valenta. Todo se andará.-

Now

És extraordinari notar que el cos flota,que el cap
flueix tranquil i no hi ha nervis. Una bona sessió de fisioteràpia et neteja per dina, t'allibera, et desprèn de tot allò que sobra,les càrregues, el pes de les idees, l'energia que m'empeny sense treva. I ara,sentint el pessigolleig al cos però no a l'ànima,respiro. Per mi i per tots els que encara no poden fer-ho.Per què tinguin la força de seguir,de lluitar fins notar que significa la paraula relax.De moment Au revoire Simone m'evadeix de tot,de mi,de tu,d'avions, batecs,paraules i futur.Ara és tan sols ara.-

Nada

Escucho el silencio y pienso: en estos tiempos de hielo,rubor e incertidumbre, lo último que me importa son las elecciones. Votar uno u otro cuando en realidad lo que quiero es parar y hablar y especialmente escuchar. Me faltan papeletas para pasar pagina y los esloganes estan por inventar.Caen torres altas y vuelven las mismas decepciones de aquel tiempo en que todo me hacía temblar.Las cosas son así y estamos en campaña vital,emocional. No habrá jornada de reflexión y ni voto por correo.Las cosas claras ahora, o en jornada electoral. Esto está así y ya no hay quién lo pare.Puede votar.-

No past land

Els nervis em rodolen galta avall o com si ho fessin... Sento una pedra immensa sobre les espatlles i ganes irrefrenables de saltar i sobrevolar-ho tot. Em supero,de nou i no puc fer mes que cridar amb la boca tancada, que esperar sense temps i que buidar la buidor que em tanca l'estomac. Tot passa i els cercle s'acaben tancant,lluny,alla on fa tant fred que no hi vol viure ningu. Compro un bitllet als meus neguits i creuo els dits perque no vulguin tornar.-

Eco

És la 1,massa tard,com sempre. El rellotge avança de manera inversament proporcional al meu estat d'ànim i em pregunto perque de nou sóc un manyoc de nervis que han quedat entortolligats amb la por,la vida i la il•lusió.Sento i ho faig amb les cicatrius que no es veuen resseguint-me la pell,condemnant-me al record.Fins i tot puc sentir aquella olor,la música, el que sembla un somriure. És així,com perduda a la màquina del temps,deixo de ser qui sóc i per moments no em pertanyo. És així com m'evaporo fins tornar a l'origen,fins tornar a sentir la vida corre'm per les venes,l'escalfor al cos, el buit a la ment i la seguretat de ser en un núvol prou espès per no caure,però tan amunt com per no veure res. Tinc un nus de tantes paraules confuses, de les llàgrimes per no sé que que no han volgut sortir i del punyeter ritme q m'imposen les busques d'un rellotge. Una bola que m'oprimeix el pit i no vol baixar i procuro desfer amb gel,paciència i seguretat. Al capdavall visc com si m' hi anés la vida.