viernes, 29 de enero de 2010

Huston, Huston!

Viernes!!Y con entradas para el Carnapop!

Carnapop

Mañana Mac!

jueves, 14 de enero de 2010

Come on!

Smile. Smile. Smile!

Sevilla 1-Elle 0

Hi ha derrotes que fan més mal que les del millor equip de la història. I eliminatòries perdudes que em dolen més que altres dies. Potser perquè he oblidat el que era perdre, caure, no poder remuntar. Potser perquè cada vegada això és més habitual, i no sobre el terreny de joc. Com sempre, tot té cicles, pujades, baixades, sís, nos, i el pitjor de tot és no tenir-ne prou, voler més, esperar el doble. Ara que ben pensat, no conformar-se és el primer pas per reaccionar, per capgirar el marcador, per tornar a celebrar una victòria. I cap aquí anem. A retrobar-nos amb el gol, a sentir-nos campions de nou, a no desitjar res més que ser a les nostres sabates. Perdre per tornar a assaborir el triomf. Caure per saber què se sent estant dret, caminant i lluitant.-

miércoles, 13 de enero de 2010

(més enllà de) dies de futbol

Ho saps. Podem guanyar. superar. fer callar. passar. continuar. El futur és o serà a les nostres mans. Nómés cal córrer, suar, donar-ho tot i xutar fort. La clau és saber que podem, que aviat tot serà més fàcil, més tranquil i que ara només cal deixar la ment en blanc, sense cares, ni silencis, ni aquelles paraules que fan tan mal. Oblidar, potser. Passar pàgina, qui sap. Però seguir, seguir sense parar fins que arribis a la meta. Confiança. Fe. i energia.-

domingo, 10 de enero de 2010

Sunday mode

Los domingos de resaca nunca han sido tan perjudiciales como ahora. Pero "al parecer nos sienta bien pelear, justo al contrario fortalece más..."

Feliz domingo...

sábado, 9 de enero de 2010

Que no t'he dit...

"Que no m'has dit...que no m'has dit...
com ho tens per escapar-te amb mi
Que no m'has dit...que no m'has dit
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit...
I és que aquí la merda se'ns menja
i és que aquí ja no s'hi pot estar...

Que no t'he dit...que no t'he dit...
que Barcelona crema i ai...
Que no t'he dit...que no t'he dit...
que no és teva ni meva i ai..."

Els amics de les arts-.

El fred porta mals de cap, i records, i flashbacks, però també flashforwards, confiança i ganes. Barcelona crema des de fa dies, però sortir-ne a vegades només requereix deixar volar la ment o buidar el pap. Todo llegará...

miércoles, 6 de enero de 2010

Queen for a Day

Todo lo bueno se acaba...pero quedan dos días para el sábado y tengo la casa llena de cosas bonitas nuevas. Show must go on!

martes, 5 de enero de 2010

Bons reis...

Quan era petita tremolava. Estava asseguda esperant el sopar i sentia l'entrar i sortir de les cases i sense saber perquè començava a tremolar. Em petaven les dents i el meu cos era un calfred constant. Màgia en diuen no?Jo no sé què sentia, però ho sentia fins la medul·la. Ara, veig les carrosses i puc sentir el fred a la cara, les mans calentes d'agafar caramels, les ganes, la il·lusió d'aleshores. No ho he oblidat, com tantes i tantes coses...

viernes, 1 de enero de 2010

Un deu com déus

S'obre una porta. Encara no hi ha ningú. Però tots comencem a entrar-hi, poc a poc, ebris, feliços, anhelants...Deixem enrere moments de explosió, d' "a veure què passa", d'"Ah, només era això", de descobrir que estimem algú fins l'infinit, i que per altres només sentim respecte, atracció, odi, indiferència o afecte. Dies de plors, de rialles de mal de panxa, d'agafar-se de la mà, de tocs a l'esquena. Ell se'n va anar i el petit va néixer. He descobert Berlín i he començat a perdre el mas, ho hem guanyat tot amb Guardiola i encara volem més. No he après a ser pacient, ni he anat més al gimnàs i dubto que ho faci al 2010, però ara, el contador es posa a zero i queden 365 dies més per viure, sentir, estimar, desitjar, tenir i lluitar. Que sigui un any rodó, un any 10. Feliç any...