miércoles, 17 de febrero de 2010

En un vagó de tren

Avui t'he confós dins d'un vagó de tren. La gent m'apretava contra la paret i només veia caps i sabates avorrides. Llavors, el meu escàs metre seixanta-cinc m'ha permès distingir un cabell castany, més curt del que recordava. No veia el cos, però sabia que no eres tu. Fa poc vaig reflexionar sobre com identifiquem algú i avui la meva estúpida teoria s'ha vist confirmada. Per poc que es mogui algú, sabem que ES la persona. La confiança, l'amistat, l'amor, o el temps compartit fa que acabem assumint els gestos, el caminar i les expressions d'algú com una cosa natural, imperceptible. Però en realitat, quan esperem aquella persona i la veiem arribar de lluny, entre les ombres dels vianants tenim la certesa absoluta que és qui esperem. A vegades només ens ho diu el ritme de les passes, la rigidesa del cos, la roba o la forma de moure els braços al costat. Els petits detalls ens distingeixen, ens doten de la condició de ser únics. Per això, aquell noi no podies ser tu. Li faltaven colors, un posat desgarbat, les puntes arrissades i tot el que et fa ser tu i només tu. -

martes, 16 de febrero de 2010

Los Planetas tornen a orbitar

Sembla que els grups s'han posat les piles i han començat el 2010 editant discos. 'Los Planetas' no podien ser menys i estan a punt de presentar 'Ópera egipcia'. Ho faran el 9 de març. De moment ha començat a circular per internet el single 'No se como te atreves', on apareix La Bien Querida. És cent per cent balada, amb frases que ja comencen a ser hit, tot i que reconec que has de ser fan dels dos perquè t'agradi. Com 'adelanto' passa, no?. Esperarem la resta...

domingo, 14 de febrero de 2010

Sis graus entre Facto i Delafé

Via Jenesaispop he descobert que Facto Delafé es reinventa. Marxa Facto per comença un nou projecte en solitari i continuen Delafé y las Flores Azules, sota el meu punt de vista els dos membres més emblemàtics del grup. No tan sols varia la formació, sinó que ja tenen preparat un nou disc que surtirà a finals de març, anomenat ‘Delafé y las Flores Azules vs. las trompetas de la muerte’. Aquest és el seu primer video per anar fent boca. És molt, molt facto. O hauriem de començar a dir és molt Delafé?



"Espíritu Santo" Delafé y Las Flores Azules

Delafé y Las Flores Azules | MySpace Music Videos

sábado, 13 de febrero de 2010

B u f f

La pell de gallina sempre torna...


viernes, 12 de febrero de 2010

Yeah

Hauria de ser ilegal cantar cançons pornogràfiques sobre una escenari de matinada. Ser cantant amb una veu brutalment seductora. Mirar. Mirar. Escriure posts a les mil. Ser fan. Tenir fans. I convertir-te en una d'elles. Per sort, hi ha nits en què tot és absolutament legal.-

martes, 9 de febrero de 2010

Jo diria...

Només una cosa important...

Iaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaia

Ella s'exalta amb Zapatero, Rajoy, Montilla i Carod-Rovira. Amb les pensions, els dropos, les pelis de fa mil anys i si, també amb la immigració. A vegades riu amb una simple mirada de complicitat, amb un comentari enginyós, l'APM, el joc de Password o el fet que la seva filla conegui algú que fa cava com qui planta a l'hort. Plora poc i quan ho fa dissimula. Mai ha resat, ni pensa fer-ho. Camina sense pressa,però mai no para. De fet, jo sóc ella al segle XXI, més lluny de Mas i més aprop dels nouvinguts, la mateixa poca fe i l'idèntic caràcter. Nomès quedes tu, ilumina'm.


domingo, 7 de febrero de 2010

Teoritzant el practicisme

Ahir va ser nit de records, de barres de bar, un curt i llargues converses. A vegades, la rutina ens fa oblidar que pensem i tenim molt a dir. Que un dia no gaire llunyà erem a la cafeteria d´una facultat arreglant el món, amb les quatre responsabilitats justes i un somriure permanent. Llavors, les teories eren interminables, les idees ferries i els debats intensissims. Ara, la batalla d'arguments arriba dins les redaccions i la despreocupació, els caps de setmana. Amb tot, ahir vam trobar temps per volar a Martorell i tornar ser qui erem, qui som i recordar que mai ens cansarem de parlar, d'entendre'ns, de trobar-nos a faltar. Aquí, a Londres, a París, al Perú i on sigui.-