Les ones em van connectar amb tu, que el busques, el convides, li proposes i el desitges. Demà passat, si tot va bé, deixarà el planeta piruleta perquè us alinieu els astres com esperes i puguis llençar focs artificials. Però avui t'adorms somiant el seu parlar i aquella illa on el portaries de la mà.
Les ones em connecten amb ell que entrena sense treva perquè el cos li avanci l'edat i a partir del març pugui pujar al calaix més alt. Em diu que demà li dirà. Ras i curt, s'ha enamorat de la seva professió.
Les ones em connectaran amb ella. Que potser callarà, o ho deixarà anar tot amb quatre ratlles. Que de nou no entendrà com no es pot estimar i pilotar. Que sentirà com li recorden que ja li ho van avisar.
I les ones mantindran els fils del que ningú pot explicar, separaran les nits en blanc, dels dies de matinar. Explicaran vides, amagaran instants i amb el temps, serviran per oblidar el que ja no serà, al menys fins que s'acabi el pròxim any. Dia deu del dotze del dos mil nou. -
No hay comentarios:
Publicar un comentario