Iaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaia

Ella s'exalta amb Zapatero, Rajoy, Montilla i Carod-Rovira. Amb les pensions, els dropos, les pelis de fa mil anys i si, també amb la immigració. A vegades riu amb una simple mirada de complicitat, amb un comentari enginyós, l'APM, el joc de Password o el fet que la seva filla conegui algú que fa cava com qui planta a l'hort. Plora poc i quan ho fa dissimula. Mai ha resat, ni pensa fer-ho. Camina sense pressa,però mai no para. De fet, jo sóc ella al segle XXI, més lluny de Mas i més aprop dels nouvinguts, la mateixa poca fe i l'idèntic caràcter. Nomès quedes tu, ilumina'm.