Des de la línia de sortida

Avui s'ha mort Samaranch i no he deixat de pensar en tu. Potser perquè l'única vegada que el vaig veure, ens acomiadàvem de tu. I des del migdia us he imaginat jugant a hoquei patins a Sabadell, tu explicant-li els teus ùltims invents i ell controlant l'equip. De fet, m'és difícil imaginar-te tant jove, amb ella jugant a esquaix i tu mirant-la de reüll. Així que m'han vingut imatges de tu i ell enmig de jocs olímpics, en van ser uns quants. Crec que vas ser qui més en va cobrir i ell hi era sempre. De manera que devia veure cm entraves la teva vespa a Moscou i com et guanyaves la confiança de tots per aconseguir aquella fotografia, la única, la més màgica. Suposo que tots, no tan sols jo, hem pensat en tu en veure que ell també marxava. Mig any després, amb menys motius i de forma plàcida. I ja tan se val la seva ideologia...Segur que en unes hores ja heu muntat un bon sidral esportiu. Ell, avui, per mi, has estat tu.-