La culpa és de l'Inter

Diré que és pel futbol, que de la ràbia d'una derrota a un atac de pena hi ha un pas. Sinó citaré el temps, aquesta maleïda boira que ha engrisat el dia. I si això no és suficient, m'excusaré dient que estic cansada, que ha estat un mal dia, que els nervis s'han convertit en pesimisme. Aleshores, aquesta melanconia no tindrà nom, ni temps, ni records, ni memòria i tot (aparentment) estarà en equilibri. Ja puc començar?