dies en sèpia

És massa d'hora per tenir les idees ordenades, però els somnis sempre em fan pensar. És com si em passés els dies remant endavant, seguint el curs del riu i de les coses i de sobte, zas, nedo en direcció contrària fins el punt determinat des del qual sortia. I allà, per bé o per mal, m'hi estic estona, tot i la diferència horària, tot i el gran abisme de la realitat. Tot per un somni, que em trastoca des del moment en què obro els ulls fins que torno a adormir-me. Són 24 hores lleugerament emboirades, tenyides d'un sèpia moderat i amb sons, olors i mirades transoceàniques. Són les 10 i toca tornar a remar de nou.-