Parole, parole, parole...

Acabar un llibre és una petita tragèdia i un revulsiu assegurat. Aquesta nit 'Los ojos amarillos de los cocodrilos' m'ha deixat un regust de felicitat, de moments especials que queden a la memòria i no tenen un final rodó. Sentia Phillipe i Luca quan he rebut un mail i m'ha tocat. Potser ha estat per l'instant postllibreacabat o un dia llarg mig dur, però m'ha tocat. Sento que a vegades no n'hi ha prou en pensar en algú, en desitjar-li el millor. Sovint cal materialtzar les paraules, transmetre abraçades via online amb precisió, enviar somriures, cafès i cerveses per adsl. Penso massa i somio més encara i malgrat sento que parlo molt, cal destriar el gra de la palla. Avui m'he promès discutir en veu baixa fins que se'm passin les ganes, llegir fins que se'm tanquin els ulls, sentir fins esgotar les ànsies i estimar com si no hi hagués demà.-