C'est la vie

Acaba la segona setmana de llamps i trons, d'alguna llàgrima i molts nervis. I la mùsica d'Au revoire Simone m'està caient com una dutxa d'aigua calenta en un dia de pluja. Relax. i respirar fons. He (re)descobert que el negativisme és un virus que s'enganxa, que es transmet bàsicament per la paraula i que corre com la pólvora. Potser és que a vegades quan ajudes o intentes ajudar algú, aspires una mica d'allò que li angoixa, l'absorveixes sense adonar-te'n i si tens la bateria a mig carregar, t'impregnes de la seva olor fastigosa. Per sort, sempre hi ha una cançó, una tarda explicant contes a un nen petit que vol que toquis les textures del llibre, un missatge divertit al contestador automàtic o una bona rajada dalt d'una moto per tornar-te a fer somriure. Ser feliç només depèn d'un mateix. Tens el control de la teva vida i només cal que pitgis el botó indicat que et faci retornar l'optimisme.-