Efecte papallona

Es fa de nit i em repeteixo com un mantra: "pots fer el que et proposis" "la teva vida és només teva", "tu també pots"...i potser són els salts dels altres els que ens fan reaccionar i agafar el timó amb les dues mans. Els pardals s'han fet grans dins el meu cap però no acaben d'emigrar, i els sento amb el pols accelerat i les ales a punt per arrencar el vol. I entre els piu-pius em sento a mi, i vull i sé i desitjo, però no em moc del meu niuet de colors tènues, esgrogueïts pel temps i la costum. I de nou, les decisions dels altres m'empenyen a volar, a fer tot allò que ara és tan sols una idea, però ho podria ser tot. "fes-ho" em dic i respiro fons. .-