D9

Si arribes aquí esperant alguna cosa nova i somrius, això és per tu. 'Potser no ho saps, però els déus ja te l'acosten' era una frase que algú va escriure fa molts anys i que em continua semblant bonica. Que tot tingui un caire emocionant, diferent i estrany a la vegada i que t'envaeixi una sensació de por, pau i nervis a la vegada és bonic. Com un bon llibre o una pel·lícula que et fa llençar un sospir a l'aire quan s'acaba. Perquè normalment (o això diuen) tot és més pla, previsible, raonable i telegràfic. Trucades que no esperes o noms que es repeteixen per voluntat del destí. Petits moments que es repeteixen les 24 hores i grans histories que queden aparcades per moments, o dies, o mesos o anys. Moure fitxa o esperar?Ho sabrem després de la publicitat. Potser d'això se'n diu felicitat.-