Un deu com déus

S'obre una porta. Encara no hi ha ningú. Però tots comencem a entrar-hi, poc a poc, ebris, feliços, anhelants...Deixem enrere moments de explosió, d' "a veure què passa", d'"Ah, només era això", de descobrir que estimem algú fins l'infinit, i que per altres només sentim respecte, atracció, odi, indiferència o afecte. Dies de plors, de rialles de mal de panxa, d'agafar-se de la mà, de tocs a l'esquena. Ell se'n va anar i el petit va néixer. He descobert Berlín i he començat a perdre el mas, ho hem guanyat tot amb Guardiola i encara volem més. No he après a ser pacient, ni he anat més al gimnàs i dubto que ho faci al 2010, però ara, el contador es posa a zero i queden 365 dies més per viure, sentir, estimar, desitjar, tenir i lluitar. Que sigui un any rodó, un any 10. Feliç any...