Bons reis...

Quan era petita tremolava. Estava asseguda esperant el sopar i sentia l'entrar i sortir de les cases i sense saber perquè començava a tremolar. Em petaven les dents i el meu cos era un calfred constant. Màgia en diuen no?Jo no sé què sentia, però ho sentia fins la medul·la. Ara, veig les carrosses i puc sentir el fred a la cara, les mans calentes d'agafar caramels, les ganes, la il·lusió d'aleshores. No ho he oblidat, com tantes i tantes coses...