lunes, 13 de septiembre de 2010

FM

Com cada any, tanquem una festa especial. Amb sorpreses, embolics amagats, alcohol, música i aire pur. Les ressaques mai havien estat tan clarificadores com ara. Sento més que mai que la veritat és profundament polièdrica, que un fet té una cara per cada espectador i que sovint no coincideixen. Potser perquè verbalitzo massa i estic d'acord amb qui confio, em sorprèn que hi hagi gent que no entengui els altres, que confongui els sentiments aliens i es blindi de tot record. Parlar ens fa lliures, però i si aquella persona no està disposada a entendre, a escoltar, a sentir?Hi ha gent freda com el gel per dins i càlida per fora. Un engany als sentits.-

No hay comentarios:

Publicar un comentario