Pròxima parada...

Fa dies que la música i els vagons de metro m'envolten en una mena de melanconia, d'enyor i d'uns quants records. Suposo que és cíclic. Als moments més tranquils i linials, tan sols una cançó és capaç de teletransportar-te a allò que pel simple tic tac del rellotge, ja no pot ser. La vida gira i enmig de l'huracà, somric. Sóc on vull i on he d'estar. Play.-