No past land

Els nervis em rodolen galta avall o com si ho fessin... Sento una pedra immensa sobre les espatlles i ganes irrefrenables de saltar i sobrevolar-ho tot. Em supero,de nou i no puc fer mes que cridar amb la boca tancada, que esperar sense temps i que buidar la buidor que em tanca l'estomac. Tot passa i els cercle s'acaben tancant,lluny,alla on fa tant fred que no hi vol viure ningu. Compro un bitllet als meus neguits i creuo els dits perque no vulguin tornar.-