Mudances generacionals

Només entrar a casa teva ja m'ha vingut com una onada la teva olor, la vostra suposo. Després, els records, les imatges, els trofeus per tantes i tantes fotografies... Hi havia una escalfor sorprenent, després de mesos sense calefacció ni presència humana i allà, entre aquells mobles morts i la pols, estaves tu. Com un alè, amb un mig somriure supervisant els nostres moviments, controlant que tot ho feiem bé. El laboratori buit m'ha gelat el cor. Tantes caixes metàliques amb negatius i l'estela d'aquella olor a àcid, a revelat...Poc a poc, anem buidant el rastre d'una vida. Ja no penjen d'un fil els centenars d'acreditacions ni estan desordenades les instantanies del tour, el giro o la vuelta. En un racó, però queden oblidades les plaques que portaves a la moto en cada etapa. Ara, decoren un petit racó de casa meva, on el teu tocadiscos em recorda el que vas ser i el que he de ser. Ara, amb quatre objectes eterns toco una mica més de peus a terra i t'imagino, calmat, feliç, dominant i generós. Vas ser el primer d'una saga que lluita per sobreviure en un món d'accions, esdeveniments, curses, notícies, factures i programacions. El primer i l'únic que va saber crear-se el seu destí, a força d'il·lusió, ganes, valentia i imaginació. Cada cop que les coses em ballen, penso en tu. Que ho vas poder tot, amb gairebé res i que allà on siguis ens empenys a seguir. Ara, també, des d'un petit espai de casa meva.-