MacintOff

Odio el (1) a la Bandeja d'entrada quan no porta res, quan són ofertes, temptacions que no em provoquen ni fred ni calor, crits de compra o tonteries qualsevols. Odio aquest (1) perquè s'emporta la il·lusió, l'esperança amb tan sols un click. Internet ho ha tranformat tot escombrant el temps, l'espai i la lògica. Ara ningú espera, sinó desespera quan no rep una resposta immediata, quan les senyals de fum no són del color que esperava cinc segons abans. Amb internet ja no hi ha món, sinó ones i hem començat a acostumar-nos a no tenir res lluny. Hem deixat d'entendre que les coses tenen un temps, que hi ha pauses, silencis, obligats o desitjats i que les coses no van a la mateixa velocitat de la llum. Un (2) a Twitter m'indica que m'estic perdent alguna cosa i la Safata d'entrada continua sense novetats. El cor em batega massa ràpid i les neurones patinen al cervell. Cal apagar-ho tot, respirar, viure i parlar. Silenciar els missatges amb un botó i apagar l'ànsia amb temps, paciència i realitat. La vida corre per les venes i no pels cables del meu Mac. S'haurà d'intentar.-